BELLESA I QUIETUD

BELLESA I QUIETUD

L'ànima és madura,
i d'experiències plena,
i de temors plena.

L'ànima s'inquieta
davant de un nou amor,
com un nen davant la tempesta.

Voldria prendre el sol
del infinit cel
i beure’l en una nit.

Sóc un Quixot
que a Sancho s'assembla.

Sóc un cel ennuvolat,
que presagia tempesta.

Però el sol està més amunt,
només una mica més amunt.

Sóc un cérvol ferit
que es cura en la quietud,
i en el silenci del bosc.

Sóc un déu caigut
que en un àngel es vol tornar.

O, sóc un àngel
que en un home esdevé.

O, sóc un home
que en un nen emmalalteix
i vol créixer per arribar
fins al cel de la teva ànima,

per arribar
fins al zenit del teu saber,

per arribar
fins al límit del teu esperar,

per arribar
fins al cúmul dels teus anhels,

per arribar
fins al límit de la teva voluntat,

per arribar
fins al cel del teu mirar,

per arribar
fins al centre dels teus sentiments,

per arribar
fins al fons de la teva ànima,

i per arribar
fins l'èxtasi del teu plaer...

Sóc, però no sóc encara,
allò que vull ser...

Perquè la lluna no em deixa,
I el sol m'ho impedeix.

Voldria ser veloç,
però només és rapit el temps.

Voldria ser valent,
i només tinc quimeres.

¡O!, Divina imperfecció,
que em permet aspirar a ser ...

¡O!, Beneïda imperfecció,
que em permetrà arribar a tu,
bellesa sense igual,
bellesa sense màcula,
bellesa sense parangó.

Perquè sempre és més bellesa
aquella que s'espera
que la que ja va ser...

GERMÀ LLUCH

JO SÓC DÉU QUE HA VINGUT ....

JO SÓC DÉU QUE HA VINGUT ....

JO SÓC DÉU QUE HE VINGUT A LA TERRA
PER FER D'AQUESTA TERRA UN CEL ...

JO SÓC EL AMOR ...
JO SÓC LA VIDA ...

Així diu aquesta ària, d'una opera famosa,
a l'escena més sensible
de la pel•lícula: PHILADELPHIA.

Ser vida per algú,
d'alguna mode, d'alguna manera,
significa ser aquest mateix algú ...

Significa conèixer aquesta ànima des de dins.
Significa ser com un déu per a aquest algú.
Significa ser una ànima per a aquesta ànima.

Alguna vegada, en algun moment,
a un li és permès participar
en el fet diví de donar vida a algú.
Crear vida a l'ànima de algú.

I en aquest moment,
un sent que alguna cosa immensa,
que alguna cosa creadora,
que alguna cosa vivificadora,
que alguna cosa esperançadora,
s'apodera del món,
i et eleva a l'altura dels cels infinits
de sublim predicament.

Alguna vegada, un aconsegueix unificar la pròpia ànima
amb les memòries dels déus
per crear vida a les ànimes de la gent.

I en aquests moments es fonen cels i terres,
és quan passa el que la lletra de l'opera explica:
cel i terra, fosos en una mateixa realitat ...
Déus del cel i ànimes de la terra,
Fosos, tots dos, en una única i mateixa realitat...
Ànimes de la terra i deus del cel,
Fosos, tots dos, en una real vida plena d'amor...

Plenes les ànimes de déu
i plens els déus
de les essències de les ànimes dels humans,
capaços d'entendre, per ells mateixos,
les savieses celestials, aquí baix, a la terra ...

germà lluc