Solitud…
Soledat...

Brogit....
Soroll...

Silenci…
Silenci…
Silenci…

Sempre miro dintre de mi...
Miro al fons de la meva anima....

No contemplo gaire el mon exterior....
No tinc pas temps per fer-ho...

Sols tinc temps per estimar,
i per explicar que estic estimant...

Recordo els moments de estimació
y els recreo dins del meu cor...

I la meva anima m’acompanya...
I la meva ment encara em fa cas
i se’n va a dormir una estoneta...

Quines coses em passen...

GERMAN LLUCH