JO SÓC DÉU QUE HA VINGUT ....

JO SÓC DÉU QUE HE VINGUT A LA TERRA
PER FER D'AQUESTA TERRA UN CEL ...

JO SÓC EL AMOR ...
JO SÓC LA VIDA ...

Així diu aquesta ària, d'una opera famosa,
a l'escena més sensible
de la pel•lícula: PHILADELPHIA.

Ser vida per algú,
d'alguna mode, d'alguna manera,
significa ser aquest mateix algú ...

Significa conèixer aquesta ànima des de dins.
Significa ser com un déu per a aquest algú.
Significa ser una ànima per a aquesta ànima.

Alguna vegada, en algun moment,
a un li és permès participar
en el fet diví de donar vida a algú.
Crear vida a l'ànima de algú.

I en aquest moment,
un sent que alguna cosa immensa,
que alguna cosa creadora,
que alguna cosa vivificadora,
que alguna cosa esperançadora,
s'apodera del món,
i et eleva a l'altura dels cels infinits
de sublim predicament.

Alguna vegada, un aconsegueix unificar la pròpia ànima
amb les memòries dels déus
per crear vida a les ànimes de la gent.

I en aquests moments es fonen cels i terres,
és quan passa el que la lletra de l'opera explica:
cel i terra, fosos en una mateixa realitat ...
Déus del cel i ànimes de la terra,
Fosos, tots dos, en una única i mateixa realitat...
Ànimes de la terra i deus del cel,
Fosos, tots dos, en una real vida plena d'amor...

Plenes les ànimes de déu
i plens els déus
de les essències de les ànimes dels humans,
capaços d'entendre, per ells mateixos,
les savieses celestials, aquí baix, a la terra ...

germà lluc