BELLESA I QUIETUD

L'ànima és madura,
i d'experiències plena,
i de temors plena.

L'ànima s'inquieta
davant de un nou amor,
com un nen davant la tempesta.

Voldria prendre el sol
del infinit cel
i beure’l en una nit.

Sóc un Quixot
que a Sancho s'assembla.

Sóc un cel ennuvolat,
que presagia tempesta.

Però el sol està més amunt,
només una mica més amunt.

Sóc un cérvol ferit
que es cura en la quietud,
i en el silenci del bosc.

Sóc un déu caigut
que en un àngel es vol tornar.

O, sóc un àngel
que en un home esdevé.

O, sóc un home
que en un nen emmalalteix
i vol créixer per arribar
fins al cel de la teva ànima,

per arribar
fins al zenit del teu saber,

per arribar
fins al límit del teu esperar,

per arribar
fins al cúmul dels teus anhels,

per arribar
fins al límit de la teva voluntat,

per arribar
fins al cel del teu mirar,

per arribar
fins al centre dels teus sentiments,

per arribar
fins al fons de la teva ànima,

i per arribar
fins l'èxtasi del teu plaer...

Sóc, però no sóc encara,
allò que vull ser...

Perquè la lluna no em deixa,
I el sol m'ho impedeix.

Voldria ser veloç,
però només és rapit el temps.

Voldria ser valent,
i només tinc quimeres.

¡O!, Divina imperfecció,
que em permet aspirar a ser ...

¡O!, Beneïda imperfecció,
que em permetrà arribar a tu,
bellesa sense igual,
bellesa sense màcula,
bellesa sense parangó.

Perquè sempre és més bellesa
aquella que s'espera
que la que ja va ser...

GERMÀ LLUCH